Larisa Shepitko

Larisa Shepitko

URSS 1938-1979

Larisa Shepitko va ser una directora soviètica que es va estrenar al cinema amb l’emotiva Heat (Znoy, 1963), un drama rural ambientat al Kirguizistan. Les seves bones crítiques es van veure confirmades amb Alas (Krylya, 1966), un sensible drama quotidià sobre els problemes per adaptar-se a la vida de civil d’una famosa aviadora de la II Guerra Mundial, com també ho van fer amb el drama existencial i sentimental Tú y Yo (Ty i ja, 1971). Tot i que aquests dos llargmetratges reafirmen el talent de la directora, encara hi faltava una veritable obra mestra per acabar d’encimbellar-la als altars més alts. I va realitzar La Ascensión (Voskhozhdeniye, 1977), un intens i desassossegant drama bèl·lic existencialista sobre la delació i la traïció, premiat al Festival de Berlín, que deixa glaçada tota aquella qui la contempla. Shepitko a morir en un accident de trànsit mentre estava localitzant per al que havia de ser la seva següent pel·lícula: Adiós a Matiora, que finalment va dirigir el seu marit, el també gran director Elem Klimov, que la va homenatjar al documental Larisa (1980). La Ascensión segueix sent avui una obra mestra desassossegant i angoixant que asfixia els nostres sentits i que ens recorda que Larisa Shepitko va ser una directora única i increïble.

Imatges de Larisa Shepitko:

Fotogrames:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.