Deepa Mehta
Índia 1950
–
Directora d’origen indi establerta al Canadà, que és el país que produeix les seves pel·lícules ambientades a l’Índia. El seu estil s’allunya del musical melodramàtic de Bollywood, tot i que algunes de les seves pel·lícules són relativament comercials, com si volgués fer cinema comercial indi al gust occidental. La seva obra més important és la tetralogia que relaciona els quatre elements naturals: Fuego (Fire, 1996), una pel·lícula que posa focus en l’opressió de la societat patriarcal sobre les esposes joves i que mostra l’amor lèsbic com a font d’afecte i alliberament personal. Tierra (1947 Earth, 1998), que tracta sobre la dolorosa i sagnant separació de l’Índia i el Pakistan; potser la pel·lícula més rodona de Deepa Mehta. Una consideració que també podria atribuir-se a Agua (Water, 2005), el film més popular i impactant de la saga, sobre el tracte social rebut, tradicionalment, per les dones vídues a l’Índia, siguin de l’edat que siguin, tornant a posar en escena així la crueltat i radicalitat amb què es pot arribar a mostrar el patriarcat en algunes tradicions. Una pel·lícula impactant. I finalment, la més fluixa de la saga, malgrat la seva bona qualitat, és Cielo (Heaven on Earth, 2008), que seria l’element del vent, dins la qual es narra el patiment sofert per una esposa jove que, després d’haver migrat al Canadà, justament per posar en pràctica el seu matrimoni concertat, és maltractada pel seu marit amb el beneplàcit silenciós de la societat migrant que l’envolta. Com queda patent, Mehta té una gran sensibilitat a l’hora de retratar les dificultats de les dones dins la societat patriarcal així com de criticar les tradicions més retrògrades a l’Índia.
–
Imatges de Deepa Mehta:
Fotogrames:
rebelsambcausa.wordpress.com 