Cinefòrum Dones Cineastes. Rebels amb Causa – Juny 2019

Finalitza el cicle de cinefòrums Dones Cineastes. Rebels amb causa, relacionada amb l’exposició (actualment al Centre Cívic de Trinitat Vella), a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Encara compte, perquè al juliol tenim preparades més coses a Sants, aviat tindreu més informació.
Com sempre, les sessions d’aquest cicle es realitzen els dimecres a les 19:30, les sessions inclouen presentació de la pel·lícula i de la figura de la directora, visionat de la pel·lícula en VOSE i posterior debat obert a les assistents. 2 euros sòcies de l’Ateneu Roig (3 euros no sòcies).


Dimecres 5 de juny: Nandita Das – Manto (2018) India

Nandita Das és una actriu molt coneguda a l’Índia, on s’ha convertit en un símbol de l’orgull de tenir la pell fosca, sent ella mateixa una activista contra el racisme que pateixen les persones amb pell fosca (associat a la pobresa i les castes baixes ). Com a directora de cinema, en l’actualitat, només ha dirigit dos llargmetratges. Dues pel·lícules amb un tarannà i valors molt interessants. Firaaq (2008) és una pel·lícula coral sobre com afecta diverses persones uns disturbis religiosos: els odis, l’intent de tornar a la normalitat, el dolor, el silenci, la violència latent… Manto (2018) és la biografia d’un famós escriptor de relats curts musulmà, que va tenir una especial sensibilitat amb les injustícies sofertes per les dones i en el retrat d’allò més fosc de l’ésser humà, temes que el van portar problemes amb la censura a l’Índia ia la llavors jove Pakistan. La pel·licula està puntuada amb un 7,4 a Imdb.


Dimecres 12 de juny: Sarah Polley – Stories We Tell (2012) Canadà

Sarah Polley va ser actriu de cinema des de molt jove, una nena prodigi que va treballar amb directors molt prestigiosos, i que sempre va tenir una carrera molt coherent, treballant en algunes pel·lícules comercials, sense deixar mai de col·laborar en projectes personals i artístics. En cert punt de la seva carrera, decideix que al cinema la veu de la dona queda silenciada, en aquest punt cada vegada treballa menys com a actriu, fins que abandona definitivament, mentre que comença a treballar com a directora i productora de projectes dirigits per dones cineastes. La seva carrera com a directora és curta, però molt interessant. La seva primera pel·lícula Lejos de Ella (Away from Her, 2006), era ja un extraordinari exemple d’intimisme i maduresa, mostrant l’efecte de l’alzheimer en un matrimoni amb dècades de convivencia. Take This Waltz (2011) era més convencional, cinema indie ben interpretat, però també més mediocre. La seva última pel·lícula va ser la més personal i fascinant: Stories We Tell (2012), un documental protagonitzat per la seva pròpia família, amb un estil formalista proper al del vídeo casolà, tracta sobre els secrets que s’amaguen dins d’una mateixa família, sobre com de desconegudes poden ser algunes de les persones a les que coneixes des que vas néixer. La qualitat de les seves pel·lícules ens deixa el desig de que torni a dirigir més vegades. La pel·licula està puntuada amb un 7,6 a Imdb i amb un 7,4 a FilmAffinity.


Dimecres 19 de juny a les 19:30: Euzhan Palcy – Calle Cabañas Negras (Rue cases nègres, 1983) França/Martinica

És difícil comprendre en l’actualitat la importància que van tenir en el seu moment la pel·lícula Carrer cabanes negres (Rue cases nègres, 1983) i la seva directora, Euzhan Palcy. La pel·lícula va guanyar quatre premis al festival de Venècia, i a la Millor Opera Prima en els Premis Cessar. Va tenir un impacte sorprenent per ser una opera prima, i més si tenim en compte que es tractava d’una pel·lícula que criticava l’efecte del colonialisme en les Antilles franceses, del racisme, discriminació i la pobresa endèmica a la qual es veu condemnada la majoria de la població negra, i el menyspreu a la seva ancestral cultura d’origen africana. L’èxit va ser tal que Euzhan Palcy, sense ser nord-americana, es va convertir en la primera directora negra contractada per una gran productora de Hollywood i en poder dirigir una pel·lícula amb un repartiment carregat d’estrelles. És cert que la seva carrera no va acabar d’estar a l’alçada de l’expectativa que va resultar de la seva aparició, amb la seva opera prima, però és una figura fonamental dins de la normalització de les dones cineastes, i a més obrint esquerdes racials que han servit perquè moltes altres cineastes negres poguessin dirigir dins de la indústria nord-americana. La pel·licula està puntuada amb un 7,4 a Imdb i amb un 6,7 a FilmAffinity.


Dimecres 26 de juny a les 19:30: Jennie Livingston – Paris Is Burning (1990) EUA (28 juny – Día del orgullo LGTBI)

S’acosta el dia de l’orgull LGTBIQ+, i al mateix temps tanquem (almenys temporalment) el cicle de cinefòrums a l’Ateneu Roig, i per celebrar-ho hem escollit una pel·lícula molt especial, que no hauríeu de perdre-us: Paris Is Burning (1990), un apassionant documental sobre l’escena drag de Nova York de finals dels 80, que van popularitzar balls com el Vogue, i que van marcar un referent del LGTBIQ+, era un moviment situat en un barri marginal de majoria afroamericana, així a l’homofòbia de la societat, cal afegir-ne la discriminació racial i l’efecte d’una eterna depressió econòmica. Jennie Livingston aconsegueix un meravellós equilibri entre la part didàctica (mostrar el funcionament intern de les Houses, les seves aportacions, la seva cultura, la música, el ball, les desfilades…) i al mateix temps radiografiar la part humana, aconseguint una sinceritat sorprenent per part de les seves entrevistades, que obren les seves ànimes i contradiccions, tan plenes de llums i ombres, i és per això pel que el documental, a més d’un apassionant retrat generacional i cultural, és un retrat humà carregat de calidesa i empatia, d’amor per la llibertat i per la vida (tot i la duresa i crueltat que hi ha en elles). Una joia que mereix ser reivindicada, gaudida i que va servir d’inspiració a la recent sèrie de TV Pose. La pel·licula està puntuada amb un 8,1 a Imdb i amb un 7,8 a FilmAffinity.

Anuncis

Una resposta a “Cinefòrum Dones Cineastes. Rebels amb Causa – Juny 2019

Els comentaris estan tancats.