Cinefòrum dones cineastes – maig 2019

Aquest mes de maig l’exposició torna a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). I continuem els dimecres amb els cinefòrums de Dones Cineastes. Rebels amb Causa. Projectem pel·lícules de les directores que apareixen en l’exposició, cada dimecres a les 19:30. Directores de totes les èpoques i tots els continents. Participar costa 2 euros socis de l’Ateneu Roig (3 euros per als no socis), i inclou presentació amb informació de la directora i la pel·lícula, visionat de la pel·lícula amb projector i debat posterior. Seguim visibilitzant a les invisibles.


Dimecres 8 de maig a les 19:30- Haifaa Al-Mansour – La Bicicleta Verde (Wadjda, 2012) Aràbia saudita

Haifaa Al-Mansour és la primera directora que va fer un llargmetratge al seu país, Aràbia Saudita, i el resultat és Wadjda (2012). Una pel·lícula senzilla, entranyable i càlida, però de gran valor com a radiografia de gènere i una afilada crítica contra el patriarcat del seu país. El punt de partida és tan senzill com efectiu: una nena vol anar en bici i s’enamora d’una bici verda, però tots insisteixen que això és una cosa de nens i que ella és una nena. Sabies que Haifaa Al-Mansour va haver d’amagar i dirigir les escenes en exteriors per walkie-talkie perquè al seu país una dona no pot estar amb homes que no siguin família directa en espais públics? El mèrit de fer una pel·lícula ja és impressionant en aquestes circumstàncies, però a més es tracta d’una pel·lícula molt disfrutable, que segur gaudireu. La pel·lícula està puntuada amb un 7,5 en Imdb i amb un 7,1 en FilmAffinity.


Dimecres 15 de maig a les 19:30- Angelina Maccarone – Fremde Haut (2005) Alemanya (17 maig – Día contra la Homofobia, la Transfobia y la Bifobia)

El divendres 17 maig és el Dia contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, i per tant per a aquest dimecres hem escollit una pel·lícula molt rica en contingut LGTBIQ +, i que a més també té tela amb temes com el gènere, la immigració, l’exili , el racisme i la xenofòbia, i tot això en una clara situació de classe (obrera). Una iraniana que ha tingut una relació amb una dona casada, tement per la seva vida fuig del seu país fins Alemanya, on la tenen en espera i li denegan l’asil, quan un company mor ocupa el seu lloc, vestint com a home. Angelina Maccarone és una jove directora alemanya, que en la seva curta però interessant trajectòria, ha destacat per reflectir les relacions lèsbiques amb realisme i naturalitat, i amb gran sensibilitat amb les minories racialitzades. El seu cinema és realista, dramàtic sense caure en l’excés, amb un fort component social, una mirada lúcida i rica, d’una cineasta més que competent, les seves pel·lícules són summament interessants des d’un punt de vista de gènere. La pel·lícula està puntuada amb un 7,1 en Imdb i amb un 6,7 en FilmAffinity.


Dimecres 22 de maig a les 19:30- Dorothy Arzner – Tuya Para Siempre (Merrily We Go to Hell, 1932) EUA

Dorothy Arzner és d’aquestes directores de personalitat única i fascinant, va viure sempre mostrant amb orgull la seva condició de lesbiana i va ser, a més, l’única directora que va tenir una carrera cinematogràfica sòlida a Hollywood durant els primers 15 anys del cinema sonor. Especialitzada en comèdies dramàtiques, de vegades més properes al melodrama, altres a la comèdia romàntica, però sempre amb aquesta posada en escena i aquest toc tan elegant típica dels anys 30. La seva direcció era sòbria, rica en moviments de càmera petits i elegants, amb guions sòlids i diàlegs rics en segons sentits. Les seves pel·lícules reflecteixen els valors de la seva època, però hi ha petits moments amb picades d’ullet que podrien considerar-se feministes, o com a mínim lúcids des d’un punt de vista de gènere. Merrily We Go to Hell és un bon exemple d’això, un interessant pre-code (pel·lícules prèvies a la gran censura del cinema clàssic), que ofereix una mirada interessant del matrimoni i de l’alcoholisme, tot amb la invisible maestria de Dorothy Arzner i un gran repartiment. La pel·lícula està puntuada amb un 6,8 tant en Imdb com a FilmAffinity.


Dimecres 29 de maig a les 19:30- Lynne Ramsay – Ratcatcher (1999) UK

Lynne Ramsay és una de les directores més importants i interessants dels últims 20 anys. Les seves pel·lícules són intenses en l’aspecte emocional, complexes en els dilemes que planteja, formalistes en l’estètic i molt sensorials. La seva primera pel·lícula, Ratcatcher (1999), és un bon exemple del que anirà desenvolupant durant la seva carrera. En ella, al seu estil característic, caldria afegir-certa influència dels “young angry men” del Free Cinema britànic. O sigui un cinema social que reflecteix la realitat dels barris obrers britànics més humils, amb tota l’agressivitat que hi ha a la vida dels més joves. Tot això amb el to poètic, existencialista, ambigu i fascinant de la directora. La pel·lícula està puntuada amb un 7,5 en IMDB i un 7,1 en FilmAffinity.

Anuncis

Una resposta a “Cinefòrum dones cineastes – maig 2019

Els comentaris estan tancats.