Cicle cinefòrums DONES CINEASTES AFRICANES a La Lleialtat Santsenca

Com pròximament part de l’exposició DONES CINEASTES, REBELS AMB CAUSA estarà a La Lleialtat Santsenca (Carrer Olzinelles, 31), on donarem especial prioritat a les directores racialitzades. Farem, conjuntament amb La Lleialtat Santsenca, un cicle de 4 cinefòrums amb pel·lícules de dones cineastes africanes. 4 dijous a les 19:00, amb fascinants pel·lícules. La entrada és gratuïta.

Aquesta és la programació:


Dijous, 28 de març a les 19:00- Mossane (1996) de Safi Faye (Senegal, 1943)

Safi Faye és possiblement la directora subsahariana més important de la història, com a mínim és una pionera que va obrir el camí a moltes dones cineastes africanes, amb un cinema compromès amb la realitat del seu continent i amb una gran sensibilitat sociològica. Mossane és la seva pel·lícula més coneguda internacionalment, les pressions familars perquè una jove accepti un matrimoni concertat és l’excusa argumental per reflectir la societat tribal, a mig camí entre la modernitat occidentalista i les tradicions ancestrals, una mirada crítica des de dins, amb una narrativa argumental i audiovisual pròpies d’una cosmovisió africana. Una pel·lícula molt important històricament per al cinema africà que mereix ser reivindicada, així com la seva directora.


Dijous, 4 abril a les 19:00- La nuit de la vérité (2004) de Fanta Régina Nacro (Burkina Faso, 1962)

Una altra directora subsahariana important, i que també ha anat obrint portes a cineastes posteriors, és Fanta Régina Nacro. Especialitzada en curtmetratges documentals de tall didàctic i crític amb un fort component feminista. El seu únic llargmetratge de ficció és La nuit de la vérité, que la confirma com una cineasta compromesa amb la realitat africana i amb el seu desig de que el cinema sigui un instrument de canvi social, una pel·lícula que parla de les violències tribals i les guerres cívils, així com la possibilitat de perdonar i aconseguir la pau, i els sacrificis i dificultats que això comporta.


Dijous, 11 abril de 19:00- Los Silencios del Palacio (Samt el qusur, 1994) de Moufida Tlatli (Tunez, 1947)

Una altra directora fonamental, Moufida Tlatli és pionera dins del cinema nord-africà i dels països de majoria musulmana. La seva pel·lícula Els silencis del palau, va marcar un abans i un després, no només va ser pionera, sinó que a més va ser premiada en nombrosos festivals (entre ells una menció especial a Cannes) i va tenir una difusió sorprenent per a una pel·lícula d’aquestes característiques. És un drama intimista sobre la societat que existeix amagada i en silenci Dintre de la societat patriarcal d’una família tunisiana de classe alta, una societat de dones treballadores silenciades per la història.


Dijous, 25 abril a les 19:00- Terra Sonâmbula (2007) de Teresa Prata (Moçambic-Portugal)

Teresa Prata és una mica ciutadana del món, nascuda a Portugal, va passar la seva infantesa a Moçambic, la seva adolescència al Brasil i la seva vida adulta a Alemanya. Si bé no és estrictament africana, Àfrica ha tingut una forta influència en la seva vida, i Terra somnàmbula és un bon exemple d’això. Basada en una novel·la escrita per Mia Couto, d’origen portuguès, encara que nascut a Moçambic i que es considera a si mateix moçambiquès. Narra el viatge d’un nen, que després d’una sagnant guerra, viatja pel país devastat a la recerca de la seva família, acompanyat d’un ancià que va trobar pel camí. Una road movie poètica sobre la vida, la mort, la violència de la societat, el silenci, el traspàs de saviesa intergeneracional i l’esperança d’un futur millor.

Anuncis